EL CONTE
Hi havia una vegada, a l'antiga Xina, una bella noia xinesa, Lian-Hua o Lotus Blossom, que als 12 anys fou segrestada per en Chin, membre d'un altre clan familiar. Fill d'uns ambaixadors xinesos, i molt més gran que la noia, quedà bojament enamorat al veure-la, mentre viatjava amb la seva família cap a les seves terres de l'est per comerciar. El pare de Lian, en Cho, un músic i fabricant d'instruments havia anat allà per vendre les flautes i les andròmines que elaborava, per a la cort dels grans emperadors.
Fetes les vendes i acabat el viatge, en Chin va ordenar a un grup de l'exèrcit dels grans emperadors perquè acompanyessin a la noia i a la seva família de retorn cap a casa, a l'oest, però pocs sabien quin era el motiu real de Chin. A mig viatge, un bon dia al dematí, la Lian s'havia esvaït i no en quedava ni un rastre. Sota la llum de la lluna, els homes de Chin l'havien lligat i se l'havien endut cap un lloc molt llunyà de l'est.
Durant dies, la seva família va buscar i plorar a la noia, amb l'ajuda dels homes de Chin, que no feien més que fingir buscar-la. Ningú sabia exactament què li podia haver passat i, tement que li hagués passat una cosa horrible, passaren els anys. Amb el temps, Lian-Hua s'havia convertit en una noia encara més bonica.
Chin va provar durant tots aquells anys de guanyar-se l'amor de la noia però, sabent del seu segrest, ella el rebutjava una i altra vegada, pensant només en la seva família i les terres de l'oest que havia deixat enrera. En Chin, frustrat per no tenir l'amor de la noia, va decidir empresonar-la com a càstig.
Un dia, emborratxat i furiós, va anar a visitar-la, i li digué:
-"Et porto a aquesta terra amb l'esperança de procurar-te una vida millor i fer-te la meva dona i mira com m'ho agraeixies!" Chin pronunciava aquestes paraules mentre s'acostava a la noia amb un ganivet, amb l'intent d'atacar-la. Lian-Hua, encadenada com estava, lentament alçà la mirada cap als ulls de Chin. El seu bell rostre es va irradiar amb la llum de la lluna que brillava per la finestra.
- "Espera!" Plorava Lian. - "Sàpigues que vaig venir aquí capturada contra la meva voluntat. La meva família està més enllà de les muntanyes, cap a l'oest, i no pas aquí amb tu. M'has empresonat com un ocell engabiat esperant que algun dia t'estimi. Chin va aixecar el cap i va continuar sostenint el ganivet mentre Lian-Hua continuava:
- "Tu ets Chin, i a qui tens empresonat és a tu mateix. Mentre estigui aquí, no t'estimaré mai,...mai". Les llàgrimes van engrandir-li els ulls, i en Chin, al sentir aquestes paraules, cada cop semblava més enrabiat, i digué:
- "Llavors, si mai no em pot estimar, ningú mai ho farà". D'aquesta manera, Chin va agafar el ganivet i li va fer un tall al costat dret de la cara. Desesperadament, va intentar combatre'l, fins que va sentir com el ganivet li entrava al pit. En la seva lluita, Lian-Hua va deixar anar un xiscle sord i va caure lentament a terra.
Aquella mateixa nit, la Mei, la mare de la Lian-Hua, es va despertar d'un somni que tenia. En el seu somni, va sentir a Lian-Hua cridar i va sentir-la més a prop que mai. S'aixecà i se n'anà a mirar als voltants de la casa mentre cridava a la seva filla:
- "Lian-Hua, Lian-Hua, on estàs?", Va cridar, corrent..."Estic aquí, filla meva, sóc aquí", cridava l'anciana. Esgotada, va caure de genolls i es va posar a plorar. Llavors, adonant-se que només era un somni, va mirar cap al cel i va pregar als déus. On seria? Per sorpresa, la Mei va veure com una estrella fugaç traspassava el firmament des de l'est cap l'oest deixant un lleuger rastre brillant que es va dissipar lentament al cel per damunt d'ella.
A la Xina antiga, això es coneix com "El camí dels àngels". D'alguna manera, la mare de Lian-Hua sabia que la seva filla havia tornat aquella nit, però que ara es trobava en el món espiritual. L'endemà, va revelar-li aquest somni a en Cho, el seu marit, i aquest va agafar una flauta i va tocar aquesta mateixa cançó per recordar a Lian-Hua, un lotus que floreix per sempre.
