MELODIA (flauta de bec):

 

• Les majors complicacions les trobarem amb el ritme sincopat de la melodia. El motiu principal, que es repeteix manta vegades, depèn exclusivament de la lletra. Es pot optar per ser fidel a la rítmica del text, o bé fer una versió instrumental, amb la mateixa rítmica per a totes les estrofes.

• El millor per aprendre la cançó és, sens dubte, cantar-la, integrant la rítmica de la lletra de la primera estrofa.

• L’altra dificultat la trobarem amb el mi agut i el seu pas amb les notes adjacents. Per això dedicarem en breu una entrada al bloc amb alguns exercicis i recomanacions.

 

ACOMPANYAMENT (2a i 3a veu)

​

• Flautes soprano. Cal tenir en compte que perquè estigui ben balancenjat haurà d’haver-hi una proporció major de flautes a la primera veu per tal que l’acompanyament no tapi la melodia.

• Amb flautes tenors: caldrà medir la dificultat. Fer moltes notes greus amb una flauta tenor pot esdevenir complicat i esgotador (3a veu).

• Amb instrumental Orff: xilòfons per a la segona veu i metalòfons per a la tercera.

• Boomwackers: 17 tubs. (*dobles tubs per a les notes llargues: tremolo)

  • 2a veu: re-mi-fa-sol-sol#-la-sib-si(2)*-do’

  • 3a veu: do(2)*-re-mi-fa-sol(2)*

• Percussió corporal: el més interessant és que se’ls inventin els propis alumnes, però sempre es pot recórrer al ritme de rock, lent:

​

​

​

​

​

​

​